Seul-Madrid

Com era d'esperar, l'esmorzar estava al nivell de la categoria de l'hotel. Així que hem dedicat una bona part del matí a provar totes delicatessen, dolces i salades, que hi havia en el buffet.

Un cop ben tips, i pensant com fer més portables les 11 hores de vol que ens esperaven, ens hem adonat que ens passarem el dia menjant: tenim un tiquet de la companyia aèria per dinar a l'aeroport, un cop dins l'avió ens serviran el dinar, el brenar, el sopar i, finalment a Madrid, tornarem a sopar perquè seran tot just les 20.00 del vespre.

Arribats a l'aeroport de Seul hem optat per no dinar i passar-nos les hores anteriors a l'embarcament connectats a internet en un bar gratuït que ja havíem vist el primer dia del viatge. Tenim feina per revisar correus, actualitzar el blog...

Parada tècnica a Seul

Avui ha iniciat la nostra llarga tornada a casa:

> Auckland - Seul, que equivalen a unes 11 hores de vol
> Nit a Seul, per descansar i gafar forces pel seguent inacabable vol
> Seul - Madrid, unes altres 11 hores de vol
> Nit a Madrid, al no trobar un avió nocturn viable
> Madrid - Barcelona, una última hora de vol

L'Anna, en canvi, ha passat tot el dia d'avui a l'aeroport d'Auckland, viatjarà via Los Angeles i Londres i arribarà a Barcelona un dia abans que nosaltres.

Abans de marxar definitivament del país hem gastat els últims NZ$: una samarreta tipus All Blacks ideal per ballar la tant practicada Hakka.

Aquesta vegada les 11 hores de vol s'han fet llargues, llargues. Tot s'ha de dir que no ens trobem al 100% de les nostres condicions físiques: el Jordi té febre, li raja el nas i li plora un ull; i a l'Alba li deu estar sortint lo mateix. Tot un panorama.

Un cop a Seul la companyia aèria ens té una sorpresa preparada: una nit en un increïble hotel en el mateix aeroport. Les habitacions són immenses i no hi falta de res. Avui dormirem plans.

Auckland

Avui tampoc hi havia cap pressa, així que ens hem llevat amb calma, ens hem dutxat en la dutxa privada que el càmping ens ha cedit per l'Anna i hem esmorzat fins que a les 10h ens han tallat l'electricitat i hem hagut de parar de fer torrades.


Abans d'anar a vistiar Auckland hem passat per l'aeroport a preguntar si era possible adelantar un dia el vol de l'Anna (el cost afegit ha resultat ser massa alt) i també ens hem acostat a l'oficina de les autocaravanes per aclarir que havíem de fer l'endemà al matí.


Hem pensat que era una bona idea deixar la caravana al mateix càmping on haviím dormit i arribar-nos a Auckland amb autobús. Així ho hem fet, i al cap d'una hora donant voltes per tots els suburvis de la capital hem arribat al centre. Grans edificis d'oficines, la famosa torre des de la qual també salten els més sonats, botigues,... Res en especial.






Trobem un bar irlandès on dinar (Jordi, la càmara!), i ben tips tornem a agafar l'autobús per apalancar-nos a la caravana i continuar mirant les inacabables pel.lícules de "El Señor de los Anillos".


Això s'acaba i demà toca matinar per agafar el primer dels avions que ens tornaran a casa.

Hot water beach. Són les 5 am

Són les 5h del matí. Quatre individus encara per pentinar surten d’una caravana armats amb un frontal i una llinterna. Dos d’ells van equipats amb xancletes, bañador i tovallola. Els altres dos van abrigats amb pantalons llargs i forro polar. Curiosament tots quatre es disposen a trobar lo mateix: un sortidor d’aigua calenta en la sorra d’una platja nova zelandesa.

Abans d’emprendre el seu propòsit és necessari trobar una pala amb la qual poder fer un forat prou profund com per construir un bon jacuzzi. Fent un salt, o un “assalt”, l’aconseguim.

Els dos individus més àgils s’avancen a la búsqueda del tant preuat sortidor, mentre els altres dos (un d’ells lesionat) caminen més lentament. Un perd la xancleta, l’altre cau al riu en la seva cerca, els dos primers han trobat alguna cosa. Un núvol de vapor que s’eleva des del terra els indica la localitzador del sortidor. Ja podem començar a cavar.

L’aigua surt tant calenta que no podem posar els peus en remull i les onades, que comencen a pujar amb la marea, ens destrueixen el forat. La marea està molt alta, és hora de tornar. Això sí, amb els peus ben calents.

Encara tenim tot el dia per endavant així que busquem alguna altra activitat per fer. El Kaiak se’ns dóna bé, així que decidim probar d’arribar a la Cathedral Cove navegant, l’estat del mar ens ho impadeix i optem per arribar-hi caminant. Un cop allà ens trobem amb una platja paradisíaca amb una enorme roca foradada i un espectacle d’onades. El Quique i el Jordi s’animen a banyar-se, o si més no, a sucar-hi els peus.

Retrassem l’hora del fisio de l’Anna fins les 4h i acabem de fer la volta a la península, parant en alguna platja més tranquila per fer un bany com cal.

A Hamilton el fisio visita l’Anna i des d’allà, avancem cap al nord fins arribar a Auckland, on dormim en un càmping. Demà visitarem la capital.

Península del Coromandel

Avui ens hem llevat tard i sense cap pressa, ja que l’únic objectiu fixat era trobar un fisoterapeuta que es mirés el peu de l’Anna. Hem pensat que Hamilton podria ser un bon lloc. Així que ens hem acostat a Hamilton, on després de passar per l’hospital, ens han direccionat a un centre mèdic . Li han donat hora per demà al migdia.



Continuem la ruta dirección nord cap a la península Coromandel on esperem trobar una platja d’aigua calenta on sucar els peus veient la posta de sol. No tenim gaire temps ja que hi hem d’arribar abans que la marea torni a pujar.


Com que de gana no en volem passar parem a dinar en una de les platges, fet que ens retrassa encara més. Finalment trobem la tant esperada platja i … mmmm… no pinta bé; la gent ja torna cap als seus cotxes. Però el Jordi i el Quique no temen a la marea i surten a la búsqueda del oasis termal. No troben el sortidor d’aigua calenta.


Decidim quedar-nos a dormir allà mateix i demà tornar-ho a intentar, ni més ni menys que a les 5h del matí.

Waitomo Caves ”The Lost World”

Hoy tocaba “The Lost World, 7 hours adventure”. Esta actividad trata de meterse en una cueva y remontar rio arriba hasta salir de la misma. Y como su nombre indica, la aventura por el mundo perdido dura 7 horas.

Lo primero es equiparse como es debido, así que nos vestimos con el traje de luces: un neopreno para protegerse de los 10Cº del agua y para poder arrastrarse por las rocas sin romperlo, un arnés para asegurar los rapeles y atarse a la línea de vida en los pasos complicados, un frontal para ahuyentar la más absoluta oscuridad y un casco para proteger las neuronas.

Una vez vestidos toca adentrarse en el mundo perdido, y que mejor manera que con un rapel de 100m! Que espectáculo de luz, agua, vértigo, etc.





Después toca despedirse de la luz del sol, y encomendarse a la tenue luz de los frontales.

Una vez metidos de lleno en el mundo perdido, toca arrastrarse entre rocas, remontar cascadas, lanzarse al vacio, remontar largas galerías, disfrutar con las galaxias de Glowworms (gusanos de luz), ….

Y después de superar mil y un retos, los rayos del sol vuelven a iluminar el camino.

Malas noticias llegan del Tongariro National Park: ni mañana ni pasado mañana saldrá ninguna expedición para realizar el Tongariro Alpine Crossing. Así que buscamos un plan alternativo y decidimos dormir otra vez en Waitomo y visitar la península del Coromandel.

La Barbacoa

No teníamos prisa alguna, así que por primer día en este viaje nos hemos levantado tranquilamente, hemos desayunado y sin más objetivo que llegar hasta el pueblo de Waitomo, hemos conducido tranquilamente.



En el cámping había para hacer Barbacoa. Nos hemos puesto manos a la obra y hemos preparado un fabuloso manjar, o al menos a nosotros nos lo ha parecido.

Y después de comer, hemos pasado un rato en la piscina de agua caliente.

Para terminar el día hemos ido a cenar algo en el único pub del pueblo.

Aguas Termales y Maoris

Nos hemos levantado y hacía bastante mal tiempo, así que no hemos podido hacer el Tongariro Alpine Crossing, la excursión que teníamos prevista.

Hemos decidido seguir la ruta y si algún día anuncian buen tiempo, volveremos. Antes de irnos las nubes nos han permitido ver uno de los volcanes que forman este impresionante parque. Éste exactamente es el que utilizaron en el Señor de los Anillos como Monte del Destino (la foto para comparar la he robado del Blog de Willy, espero que no le importe)

Nos hemos dirigido hacia Rotorua, ciudad conocida por sus aguas termales de procedencia volcánica. Algunos la conoceréis porque se celebró el Campeonato del mundo de BTT en el 2006, creo. La ciudad entera tiene un olorcillo diríamos desagradable. Está llena de fuentes de agua sulfurosa y ya sabéis que el sulfuro huele a huevos podridos.

Hemos visitado uno de los parques termales. Diós que peste a de todo, que desagradable, y que bonitos colorines tiene el agua! Nunca más beberé bebidas de colorines. Just in case…
Por la tarde seguía el tiempo inestable, media hora sol, media hora lluvia, así que nos hemos dirigido a un information center para reservar una cena espectáculo sobre la cultura Maori. También hemos reservado para las Waitomo Caves (a la derecha tenéis el link) pero esto será pasado mañana.

La cena Maori, pese a ser evidente un espectáculo bastante turístico, tenía su gracia. Antes de cenar nos hicieron una especie de representación con costumbres y danzas de los Maoris. Evidentemente, como punto culminante, nos han atemorizado con una haka y luego nos han enseñado los pasos clave para representarla. A partir de ahora, antes de las carreras, me pondré delante de la parilla y os haré una haka y ya veremos quién se atreve a meterme un palo.